Trabajo economia

Hola! Recientemente, el profesor de economia nos mandó un montón de deberes, que parecen más de historia que de economia. aquí te pondré la información que busqué y resumí, sobre "Beatus Ille", Las ciudades durante el renacimiento y Adam Smith. Lamento decir, que está en catalán:

Beatus Ille
 “Beatus Ille” és una expressió llatina que significa “Feliç aquell...”, i que prové d’uns versos del poeta romà Horaci. En ells, escriu una crítica contra els rics que es retiren, tan sols en teoria,  al camp, deixant la riquesa terrenal, però també fa referència a les lloances a la vida simple i despreocupada del camp, enfront a la vida de ciutat, doncs, degut a tots els perills de les ciutats després de l’Edat Mitjana, la vida senzilla  del camp, semblava molt més atractiva durant el renaixement.

Renacimiento

El Renaixement va ser un moviment cultural dels segles XV i XVI, iniciat a Itàlia i propagat per Europa. Durant el renaixement les ciutats es beneficiaven d'una independència fora del comú i tenien poders polítics, judicials i econòmics molt estesos. El desenvolupament de les xarxes comercials i dels bancs internacionals, va portar un gran canvi en les estructures polítiques tradicionals de les ciutats. L'enorme revolució que va causar el renaixement, va obligar als comerciants i als banquers a cercar nous mètodes i formes d'organització, per dur a terme transports cap a països nous i llunyans, per colonitzar terres noves, per pagar mercenaris de manera permanent i protegir-los en els camps de batalla. Però també va portar a modificar la manera com s'organitzaven i gestionaven les ciutats.

Adam Smith

Adam Smith Douglas Jr., va néixer a Kirkcaldy (Escòcia), l'any 1723. El seu pare, jutge i oficial de duanes, va morir en néixer ell, de manera que el va educar la seva mare, Margaret Douglas, a Kilcardy.

Al 1737, a l'edat de 14 anys, Smith va ingressar a la Universitat de Glasgow, i va tenir a Francis Hutcheson, el famós professor de filosofia moral, el qual el va influir molt i li deu en gran part les seves idees sobre la llibertat política. Al 1740, Smith va obtenir una important beca per Oxford, on hi va estudiar durant sis anys al Balliol College.

Al 1747 va tornar a Kilcardy i, poc després, va començar a donar classes a la Universitat d'Edimburg. Pocs anys després va ser nomenat catedràtic de Lògica de la Universitat de Glasgow, passant a la Càtedra de Filosofia Moral quan va quedar vacant el 1752. Aquest últim càrrec el va exercir durant 12 anys.

Va publicar el seu primer llibre, La Teoria dels Sentiments Morals, l’any 1759. Aquest  gairebé immediatament va establir la seva reputació acadèmica i literària. A l’obra l'autor explica l'origen i el funcionament dels sentiments morals. El resultat és una concepció dinàmica i històrica dels sistemes morals, en oposició a visions més estàtiques com les determinades per les religions.

A l’any 1763 Charles Townshend va oferir a Smith una pensió vitalícia a canvi que servís com a tutor del seu fillastre, el III Duc de Buccleuch, però Smith tornà a Gran Bretanya el 1766, retirant-se a Kilcardy per revisar i acabar la seva obra, la qual es va publicar finalment el 1776, i va rebre una gran fama.

El llibre va ser essencialment, un estudi de la creació de la riquesa. De per si no representava res de nou, però Smith sostenia que la riquesa procedia del treball. Segons la tesi central del llibre, la clau del benestar social està en el creixement econòmic, que es potencia a través de la divisió del treball i la lliure competència. L'obra inclou una filosofia de la història, on la propensió a intercanviar permet la suficient creació de riquesa i acumulació de capital per posar en pràctica la divisió del treball. Es a dir, que a causa de l'empatia i la divisió del treball es potencia el creixement econòmic, clau del benestar social.

El llibre va arribar immediatament un èxit extraordinari, i al 1778 es va retirar a Edimburg. Va fer altres manuscrits, però no en quedaren gaires, ja que abans de la seva mort, Smith va ordenar la destrucció de la majoria dels seus altres escrits inèdits. La major part d'aquest material probablement es va perdre per sempre, encara que certes parts han estat recuperades indirectament en la forma d'apunts presos pels seus estudiants en els anys 1762-64.

Al 1784 la pèrdua de la seva mare, de noranta anys d'edat, li va resultar un cop tan dur que la seva pròpia salut va començar a declinar, de manera que quan tres anys més tard va ser nomenat rector de la Universitat de Glasgow, ni tan sols va poder pronunciar el discurs d'obertura. Ple d'honors, Adam Smith va morir el 17 de juliol de 1790, als setanta-set anys d'edat a l'edat de 67 anys.