Conta la llegenda, que va ser un navegant, anomenat Pere Martell, qui va convèncer a Jaume I per dur a terme la conquesta de Mallorca. El monarca es trobava a Tarragona, on s'estaven celebrant les Corts i la conversa amb Martell, li va aportar aquest interès per l’illa. Aquest navegant, que acostumava a viatjar a Mallorca, li va explicar al rei Jaume I, els avantatges que suposaria tenir l'illa sota control aragonès. El monarca aragonès va semblar convençut i va posar tot el seu interès en la campanya.
La convocatòria de noves Corts, en aquesta ocasió a Barcelona, va tenir com objectiu recaptar diners i aconseguir tropes per a la conquesta de Mallorca. Una vegada aconseguits gràcies a les aportacions de la noblesa, en 1229 embarcava la flota des del port de Salou (Tarragona) amb direcció a l'illa. En un principi, la intenció era arribar a Pollença, al nord, però el mal temps els va obligar a desembarcar a Santa Ponça, al sud.
A la ciutat de Madina Mayurqa (actual Palma de Mallorca) regnava en aquell temps Abu Yahya, que patia constants atacs cristians a les seves costes. La ciutat tenia tres portes principals corresponents a tres punts cardinals de l'horitzó cap a l'interior de l'illa: la de Portafrí(o porta de Porto Pi), tornada a l'Occident; la de Bab-al-Kofol o Bab-Al-Khal (després anomenada la porta de la Conquesta, o de Santa Margalida, o de l'Esvaïdor o Porta Pintada), al Nord i la de Beb-albelet (després anomenada porta del camp), al Llevant. Hi havia d'altres portes, però eren portes de segon ordre. Van acampar en una plana deserta a prop de la porta de'Al-Khal, des de on va dirigir molts assalts als murs de la ciutat, finalment l'exèrcit cristià va entrar per la porta Al- Khal i van donar un atac general .La lluita amb les tropes de Jaume I, va ser brutal. L'últim valí, Abú Yahya, va morir i els cristians van incendiar la ciutat i van passar a matar a la població. Va caure el 31 de desembre d'aquell mateix any. La matança va ser tan gran que els milers de cadàvers no van poder ser enterrats i les tropes van tenir una epidèmia de pesta.
El primer suggeriment per tirar a terra les murades de Palma es va produir l'any 1868, a causa d'una situació higiènic-sanitària, ja que tres anys abans la ciutat es va veure afectada per una epidèmia de còlera. Les murades, eren la causa de la misèria. La finalitat del enderroc no era millorar les condicions dels malalts, sinó evitar els mals que la proximitat d'aquests barris pugui ocasionar als poderosos.
El 10 d'agost de l'any 1902, diumenge, arribà el moment i 40 parelles de xeremies toquen a diana. Tot estava preparat per a la festa. S'havia elegit al general Weyler, que havia de ser l'encarregat de tirar a terra la primera pedra. Però no va poder acudir i en lloc seu va enviar la seva filla, Maria Weyler. A les sis de la tarda, mitja hora desprès que sortís la comitiva de la Casa Consistorial, la senyoreta Weyler procedia a l'enderroc d'honor en el bastió de Zanoguera (avui Plaça d'Espanya) La primera pedra va ser portada en processó a l'ajuntament i col·locada solemnement en la tribuna de Cort.La ciutat s'havia guarnit per a l'ocasió. Els ciutadans havien estat convidats i també els habitants dels pobles de Mallorca. Durant tres dies i va haver molta festa.
I perquè tothom ho celebrés, l'ajuntament va oferir un menjar als pobres, que va contar amb 2.000 comensals. La festa va acabar amb un castell de focs artificials i la traca final la va protagonitzar un arc de foc en què els 40.000 assistents van poder llegir: "Palma agraïda per l'enderroc de les murades".
La demolició completa es va prolongar durant vint anys. El 10 d'agost de 2002 es va celebrar el primer centenari de l'enderroc de la muralla de Palma
