miércoles, 16 de enero de 2013

Dissertació sobre la religió

I sobre aquest tem tan ampli a les mans, la professora de religió ens va manar una feina d'un dia epr l'altre. Això és el que jo vaig escriure:


La religió no és un concepte modern. Fa centenars de milers d’anys, els humans de la prehistòria ja creien en certs esperits. Fa milers d’anys els celtes i els maies celebraven rituals i sacrificis per aplacar la ira dels déus, mentre els grecs i els romans acceptaven els mites sobre Zeus o Júpiter com a fets de la història. Fa centenars d’anys, els homes morien a les creuades per defensar una religió. Fa desenes d’anys, moriren milions de persones pel sol fet de creure en una religió diferent. Però...i ara? Actualment vivim en una nova era, on predominen la ciència i la raó. Tenim necessitat de creure en la religió en aquesta, una època tan tecnològica? Tindran importància les religions al futur? Aconseguirem eliminar d’una vegada aquesta fòbia que encara persisteix a la nostra societat envers als que tenen unes creences diferents?

En quant a la qüestió “Tenim necessitat de creure en la religió en aquesta, una època tan tecnològica?”, s’ha de dir que, per una part, no, doncs ja som tot el que l’ésser humà pot expressar i no tenim la necessitat d’una divinitat o d’unes normes que ens marquin un camí a seguir, ja que nosaltres podem pensar, analitzar analíticament la situació i dibuixar el nostre propi camí. A més la raó ens ha proporcionat la resposta a centenars de preguntes i fenòmens que abans es lligaven als déus. Si la pluja és un fenomen natural que sorgeix del cicle de l’aigua, si el sol surt cada matí perquè la terra rota sobre sí mateixa, sí som part de l’evolució i no una creació divina...on deixa tot això a les divinitats? Quins són els seus suposats poders?
Davant això, podríem dir que la importància d’una religió no és la imatge que es té d’ella, si no els ensenyaments que ens aporta i que ens canvien la vida. A més, encara que la ciència i la raó puguin explicar molts dels misteris que fins ara no érem més que això, misteris, no tot es pot explicar racionalment. Perquè vivim? D’on va sorgir la vida? Cap a on anam? Què hi ha després de la mort? Aquestes són algunes de les més conegudes preguntes que per molta tecnologia que creem,  tan sols podran respondre les religions.

Però,... i al futur? Tindran importància les religions? Pot semblar que les religions estan en decadència, que les generacions que vénen són passives: ni creuen ni deixen de creure. Però en el fons això no es cert. Tots tenim alguna que una altra creença, tots tenim unes normes morals que regeixen com comportar-nos. La gent no pot viure sense la religió. Sinó...aquí es podria recórrer, sinó a Déu, a l’hora d’aprovar un examen? Bromes apart, les persones necesitam per viure la seguretat de creure que hi ha algú que ens protegeix, de que hi ha alguna raó per la qual existim i que, en morir, no desapareixem sense deixar rastre.
Tot i així, el desenvolupament de la tecnologia ens pot conduir cap a un tipus de societat que no comprengui els vertaders valors de la religió, que tan sols es quedi amb el superficial, amb la rondalla i no la moralitat que hi ha de fons. Si això arribés a passar seria el mateix que si la religió desaparegués, ja que s’hauria perdut la seva essència.


I arribarà un moment en que desapareixerà la fòbia que sentim cap a les altres religions? Hitler i el nazisme assassinaren a milions de persones per ser d’una religió diferent, i a Espanya, durant anys les terme “moro” ha sigut utilitzat com a terme despectiu. Podríem dir que això són coses del passat, que ara som més tolerants, que això ja no passa, però...qui no s’ha canviat de vorera si veu venir un moro en la seva direcció? Qui no ha criticat les rígides normes de l’islam? Qui no ha rigut davant les idees, estrambòtiques per alguns, del budisme i l’hinduisme? Qui no ha pensat mai que les creences de les tribus d’Àfrica són “burdes”, “simples” i “falses”? Podem dir que som una societat moderna, tolerant i oberta, però encara no han desaparegut el perjudicis contra les altres religions i no sembla que hagin de desaparèixer per ara.
Tot i així, potser la solució es troba en la convivència mútua: si convivim respectant-nos uns amb els altres durant molt de temps, podrien desaparèixer les diferencies i sortir a la llum les semblances comunes.

Per acabar, voldria dir que, en la meva opinió la necessitat de creure en alguna cosa, de no sentir-nos sols en la immensitat de l’univers és el que ens empenyerà continuar creient en les religions. Tot i així, penso que les generacions vinents no tindran la convicció de que les religions implanten valors morals i de conducta i que et canvien a vida, sinó que tendran unes creences promogudes per la por: actualment, el temor cap al més enllà és el que fa que supliquem a Déu en el moment de morir; actualment, la por a quedar a l’atur és el que ens fa recórrer a Déu per demanar ajut... És a dir, una generació formada per joves sense valors, que es deixen dur per el corrent de la vida, sense objectius ni somnis ni ideals.

Ciència i tecnologia, en alliberen o ens esclavitzen?


Per filosofia, vam haver de respondre a aquesta pregunta, fent una dissertació. Aquí abaix et deixo la meva:
Tú que n'opines?

Abans, no fa tants d’anys, els nens amb una simple pedra i la imaginació podien omplir tot un horabaixa de rialles. Ara , una màquina de videojocs els pot tenir embadalits tot el dia. Abans, els qui sabien sumar, restar, multiplicar i dividir, eren uns savis. Ara, qui tan sols sap fer aquestes  operacions matemàtiques és un ignorant. Abans, enviaves una carta i no rebies la contestació fins una setmana més tar. Ara, un correu electrònic triga uns instants en arribar al seu destinatari. La tecnologia ha constituït un canvi molt brusc en la nostre vida, però, aquesta, fins a quin punt ha millorat realment? Com ha afectat a la nostra societat? Ha suposat aïllament i pèrdua de contacte entre els individus ? La ciència i la tecnologia, ens alliberen o ens esclavitzen?
Fins a quin punt han millorat la nostra vida la ciència i la tecnologia? Per començar, gràcies a elles, s’ha incrementat la rapidesa a l’hora de treballar i també als mitjans de transport, de manera que tenim més temps lliure. Les innovacions tecnològiques, les noves màquines i aparells, han aconseguit que l’esforç per dur a terme una acció sigui molt menor que a l’antiguitat. Sobretot les noves medicines i els avenços mèdics han fet que l’esperança i la qualitat de vida augmentin. Tot i així, també han sorgit noves malalties que abans no existien, com l’obesitat o l’anorèxia, i d’altres que, encara que estiguin diagnosticades, no tenen remei, com el càncer. A més a més, encara que ciència hagi permès reduir el temps  utilitzat per al treball, com el concepte “temps” es relatiu, per molt que en tinguem mai serà suficient.
Ha minvat la comunicació entre les persones?Els ordinadors, Internet, els videojocs... tots aquest elements han intervingut en crear-nos una addicció cap a ells que ens individualitza i fomenta l’aïllament. Amb tant aparell, a poc a poc, ens esteim deshumanitzant, i perdent el contacte personal amb les persones del nostre voltant. I no tan sols amb els amics, si no també amb la família, sobretot les persones majors, les quals es mantenen en una posició de marginació)Tot i així, les noves tecnologies han fomentat la comunicació via escrita amb les persones del teu entorn i sovint també amb persones de parts molt llunyanes del món.
Com han afectat la ciència i la tecnologia a la nostra societat? Els videojocs són un clar exemple d’addicció, la qual pot derivar a una malaltia greu. Un altre problema al qual ens enfrontam es a una societat consumista, que no fa més que comprar, malgastar i contaminar. Tot i que molts han pres consciència  d’aquest fet, són pocs els que realment ajuden i aporten el seu temps.
La ciència i la tecnologia, ens alliberen o ens esclavitzen? La ciència i la raó han aconseguit alliberar-nos de molts dubtes, creences falses i d’opinions sense base. Les noves tecnologies han permès repartir la informació, de manera que arribi a tothom. El principal problema d’aquest desbordament d’informació, es que qualsevol pot publicar coses, i, a no ser que siguem capaços de determinar quines preposicions són vertaderes i quines no, haurem de ser esclaus de la informació que hem localitzat.
Per acabar, volia comentar que jo ni defens ni vaig en contra de les millores científiques i tecnològiques. La veritat es que la societat actual està completament envoltada de tecnologia fins a tal punt que ens és imprescindible per al nostre ús del dia a dia. Moltes d’aquestes innovacions ens han ajudat però d’altres no han fet més que causar-nos problemes. No podem evitar l’avanç de la tecnologia, tant per bé com per malament, si no, coma mínim alentir-lo. L’últim que vull comentar es que no hem de caure en l’excés i evitar, que sigui la tecnologia qui ens controli a nosaltres.

Conclusió Nietzsche

Hola!
Últimamente, en religión, hemos hablado de el personaje Nietzsche. La profesora, nos ha pedido que hagamos una conclusión sobre las ideas generales de Nietzsche, y no encontré ninguna conclusión para mi trabajo, por lo que no me quedó otro remedio que inventármela yo sobre la marcha. Espero que esto te sirva, aunque debo avisar de que está en catalán:


Després d’aquest anàlisis sobre les idees principals de Nietzsche, hem arribat a la conclusió de que esteim d’acord amb algunes idees de les que proposa, però amb altres discrepam. Per començar , la seva idea del superhome, un ésser lliure de tota moral i que imposa la seva voluntat, no ens sembla possible, ja que, si tots seguíssim aquest patró, cadascú miraria pel seu bé, i tendírem cap a l’ individualisme. Per contra, sí que esteim d’acord en que les religions, com el cristianisme, ens lliguen a una sèrie de normes, i que no ens deixen ser persones lliures, negant a l’ésser humà que desenvolupi tot el seu potencial. El cert és, però, que sí aceptam algunes de les creences que fomenta el cristianisme, i que Nietzsche critica. Aquest és el cas de la feblesa dels valors del cristianisme. Valors com la humilitat, la pobresa, el penediment...ell els classifica com a feblesa, però no és així. Sovint, és més difícil mantenir aquests valors que no pas negar-los.

Per concloure, volem dir que no esteim d’acord amb algunes idees, com la del superhome, ja que això ens conduiria a l’ individualisme o les idees de la feblesa del valor cristians. Tot i així, algunes de les idees que proposa són interessants, com quan diu que la creença amb certes religions ens lliga a les seves normes preestablertes, sense donar-nos l’oportunitat de desenvolupar tot el nostre potencial com a persona.

Charles Dickens + pirámide de Maslow

Sí, entiendo que al ver el título de la entrada parezca que lo uno no tene relación con lo otro, pero...¿y si os digo que todo este trabajo es para clase de economía?
Ciertamente, a mi también me parece que el profesor está algo chiflado. pero en fin, habrá que aguantarse con lo que se tiene.
En primer lugar, pondré un párrafo sobre Charles Dickens, que siento decir está en catalán:

Charles John Huffam Dickens (1812-1870) va néixer a Portsmouth, Anglaterra. El 1822, la seva família es va traslladar de Kent a Londres, i dos anys més tard el seu pare va ser empresonat per deutes. Dickens, va entrar a treballar llavors en una fàbrica de calçats, on va conèixer les dures condicions de vida dels treballadors, a la denúncia va dedicar gran part de la seva obra.
Va ser autodidacta, si s'exclouen els dos anys i mig que va passar en una escola privada i va treballar com advocat, periodista parlamentari i, finalment, escriptor, sota el pseudònim de Boz.
El mateix any, es va casar amb Catherine Hogarth, filla del director del Morning Chronicle amb la qual va arribar a tenir deu fills abans de divorciar el 1858. Durant els següents anys, Charles Dickens va viatjar a Amèrica, Itàlia, Suïssa i França, llocs on va escriure les seves obres més conegudes, com Cançó de Nadal i Oliver Twist. Finalment, Dickens va morir el 1870, cinc anys després d'un accident de ferrocarril del qual no s'havia recuperat del tot, d'una apoplexia de la qual no va despertar.

También nos madaron hacer un trabajo sobre la pirámide de Maslow, bucando anuncios para cada escalon de la pirámide. Aquí tenéis los míos:

1r piso:
2º Piso


3er Piso

 

4t Piso

 

5t Piso

 

A mi me costó un montón encontrar anuncios, espero que te sirva para algo